CANVI DENOMINACIÓ DE LA FEDERACIÓ

Una explicació necessària:

 

En el XI Congrés de la Federació d'Ensenyament de Comissions Obreres de Catalunya, desenvolupat a Barcelona els dies 16 i 17 de novembre de 2012, a Barcelona i en el qual vaig tenir el privilegi de participar, es va proposar i aprovar canviar la denominació de la Federació d'Ensenyament per la de Federació d'Educació, entenent que aquesta fòrmula respon molt més ajustadament a la realitat de sectors formals i no formals que composen la seva presència sectorial.

Alhora, s'entén que aquesta denominació no només fa esment als processos educatius reglats que es donen en l'ensenyament formal, sinó també a aquells processos educatius menys formalitzats però  estructurats en els quals es produeixen accions intencionals dirigides a promoure el desenvolupament de les persones en diversos moments, etapes de la vida i necessitats educatives. Igualment, aquesta denominació dóna compte d'una manera més ajustada de la vocació social que el Sindicat té també com a dinamitzador i integrant del debat cultural, econòmic i social en què la ciutadania participa per definir els valors i les estructures educatives que vol al seu servei.

Aquesta denominació es va aprovar com a proposta per a traslladar-la al Congrés de les Comissions Obreres de Catalunya, ja que és aquest òrgan el que ha d'aprovar mesures d'aquesta mena.

D'aquesta manera, el X Congrés de les Comissions Obreres de Catalunya, desenvolupat els dies 14, 15 i 16 de desembre de 2012, també a Barcelona, va aprovar definitivament aquest canvi de denominació, de manera que aquesta és la seva denominació efectiva malgrat no s'hagi canviat encara en les caràtules de la Federació.

Al Congrés Estatal de CCOO s'ha de presentar la proposta de què a quest sigui un canvi de denominació comú a totes les Federacions corresponents.

Per aquest motiu, d'ara endavant farem ús d'aquesta denominació al referir-nos a l'organització en la qual es desenvolupa el nostre procés de Pràcticum. Aquest canvi de denominació ha d'afectar tant a les entrades que desenvolupem en el futur en aquest diari de camp com a la denominació que adoptarem de cara a la formulació de la Memòria final del Pràctucum II.

 

 

 

PERQUÈ DIVERSITAT FUNCIONAL?

Per què ens sembla preferible utilitzar el termes diversitat funcional al de discapacitat?

No cal que ho determini la comunitat científica. Les persones amb diversitat funcional demanen el canvi de denominació. Fa falta alguna raó més?

Com diu Daniel Rodríguez en el vídeo que trobareu seguidament: "... el lenguaje crea pensamiento y el pensamiento consciencia social."

ALGUNA CONCLUSIÓ A MITJA LLUM

D'entrada, si és heu estat capaços de seguir-me fins aquí, us haureu adonat que en definitiva tot el projecte el que busca amb més devoció és convèncer de la necessitat del conèixement de la persona amb diversitat personal com a pas previ per atorgar-li la dignitat que mereix i l'autodeterminació que requereix i reclama.
Permeteu-me que abans de res us ofereixi un vídeo que en el Centre Ocupacional Santa Coloma, de la Fundació Tallers, on exerceixo com a educador, hem realitzat les persones del Taller de Creació Audiovisual, el qual tinc el privilegi de dinamitzar. El vídeo el vem fer fa uns mesos de cara a l'assemblea de famílies, però penso que, de manera simple i molt limitada tècnicament, expressa allò que aquelles persones especials van voler mostrar en relació a l'autopercepció de les pròpies capacitats. Espero que us agradi.

 
  En relació a la nostra proposta de pràcticum, allò que primer hem d'exposar és que no ens és possible donar per tancat ni la nostra proposta ni aquest blog, tot i que som conscients que aquesta entrada coincideix amb la data d'entrega. Per una banda, perquè encara ens resten 6 hores de presencialitat que encara haurem de desenvolupar durant la setmana entrant. Aquestes hores s'han acumulat com a endarreriment en relació a la planificació inicial per tres raons, que es corresponen cadascuna a un dia més de presencialitat sobre el calendari proposat: dues hores que no es van poder desenvolupar per estar de baixa per contingència comú, dués més que no es van poder ni voler desenvolupar per raó de la convocatòria de Vaga General i dues més que es van endarrerir per les necessitats d'ampliació de temps en la segona fase quan s'estaven desenvolupant les entrevistes, les quals han suposat una densitat de feina una mica superior a la inicialment prevista.

D'aquesta manera, encara resta pendent el tancament de la Fase 3, que és en la qual tenim previst formular les nostres propostes d'assessorament. A més, donat que sovint no ha estat possible sincronitzar la recollida de dades i la formulació de la presencialitat de manera prou sincrònica en quant a correspondència amb el seu desenvolupament, ens agradaria poder incorporar a aquest blog, probablement en les entrades corresponents, els resultats de les entrevistes, qüestionaris i observacions, les dades dels quals encara resten en alguns casos en un format poc presentable. Es tracta, doncs, més d'una tasca d'endreça que d'execució, però que ens agradaria incorporar a aquest inventari en format blog. De la mateixa manera, encara ens resta pujar al núvol alguna bibliografia i recursos que ara per ara resten a l'espera en format de bits en alguns raconets del nostre portàtil o de la tablet que tant de servei ens ha fet.

 

Un cop fets aquests aclariments formals, probablement més formulats per esvair dubtes que per donar explicacions, sí que hi ha algunes consideracions i valoracions que ens agradaria fer en relació al procés i a aquest suport de dietari de pràctiques.

 

En primer lloc entenc que no es pot entrar en cap valoració sense fer prèviament els pertinents reconeixements: agrair a Estrella Gutíerrez el seu suport, paciència, capacitat de treball il·limitada i orientació experta com a Tutora Externa. Igualment, agrair a totes les persones de la Federació d'Ensenyament de Comissions Obreres de Catalunya que s'han fet disponibles a participar, el seu temps, aptitud tècnica i sinceritat en la participació que els ha tocat sofrir, o bé els espais i recursos que alttes persones de la Federació m'han cedit durant aquesta presencialitat. Agrair a la meva família i amics la seva paciència i suport incondicional manifestada clarament en la logística, la comprensió, l'afecte i ànim amb el qual m'estan suportant en aquest procés. Per suposat, agrair a la UOC i al seu personal docent i de suport, visualitzat en la nostra Tutota de Pràcticum, l'orientació i suport tecnològic, tècnic, pedagògic i material ofert i sustentat. Però per sobre de tots i totes, agrair a les persones amb diversitat funcional que han participat, per activa o per passiva, en aquest procés, la seva disponibilitat, compromís, sinceritat, humilitat i capacitat empàtica vers la meva persona i el projecte.

 

En relació al projecte haig de manifestar la meva satisfacció en relació als objectius plantejats, encara que és també cert que a mesura que  apronfundeixes en la caracterització i anàlisi de l'entorn i les necessitats definides et resta cert regust agredolç d'haver només pogut accedir de manera superficial, obrint-se un món de possibilitats que ara per ara resten sense resposta per manca de més temps, capacitat i recursos. Malgrat el producte pugui ser satisfactori, no és menys cert que una major dedicació i competència personal hagués permés un procés d'assessorament més ampli i més ajustat a l'àmplia diversitat de necessitats detectades. En quedo amb les ganes de fer moltes més coses i aprofundir-hi molt més.

 

En relació a l'àmbit torno a certificar el meu interès i prospectiva per contribuir, evidentment amb molta humilitat i no massa trascedència efectiva, a la formalització de la psicopedagogia en àmbiyts educatius no formal. Refermo la meva convicció en relació a què és precisament aquests processos educatius insuficientment definits els que requereixen d'una aproximació disciplinar i tècnica el més rigorosa possible donada la transcedència educativa que aquests processos tenen tot sovint sobre el desenvolupament personal i social de les persones que aixopluguen. Penso, i ara és només probablement un deliri personal, que en el futur proper l'educació, i també en alguna mesura l'ensenyament, adoptarà formats més oberts i flexibles, de manera que vertebrar una psicopedagogia de la complexitat i de la heterogeneïtat és bastir una psicopedagogia de l'efectivitat i l'eficiència en el futur.

 

En relació a aquest blog haig de confesar en primer lloc el plaer que em causa acompanyar els objectius expositius i d'aprenentatge de cert exhibicionisme personal al qual m'agrada exposar-me mesuradament. Trobo que aquest és un format molt adequat per diverses raons: perquè permet endreçar en un format obert i sense restriccions tot el procés seqüencial dels pràcticums, perquè permet articular continguts transversals i complementaris que ajuden a construir un inventari de tot el procés i dels seus recursos, perquè el format discursiu permet compatibilitzar la seqüència descriptiva més assèptica amb el discurs més valoratiu, i perquè permet donar pinzellades d'altres dimensions personals, professionals i contextuals que de manera subtil, o no tant en ocasions, ajuden a ubicar el projecte en la intencionalitat dels seus autor.

 

Benvolguts i benvolgudes acollits i acollides temporals, gràcies per haver-me acompanyat subtil i silenciosament. Ens seguim.

AVALUACIÓ DE LES NECESSITATS.

La Fase 2 de la nostra proposta es correspon amb la detecció de les necessitats. Aquestes necessitats hem articulat que es detectin tant en relació a les que expressen les persones amb diversitat funcional en relació als canals, processos i continguts comunicatius, com en relació a les persones que interactuen amb ells en qualitat d'interlocutors qualificats o en qualitat d'iguals en l'activitat comunicativa.

 

D'aquesta manera, en relació a les persones amb diversitat funcional cerquem caracteritzar a través d'entrevistes obertes el seu perfil, així com recollir en un qüestionari aquells aspectes relacionats amb l'accés, ús i valoració de la seva participació en processos comunicatius en diferent format. Això, juntament amb l'observació prèvia de les diferents interaccions en espais comunicatius ens permet situar de manera funcional i contextualitzada les necessitats detectades, les quals, en la comparició amb els suports disposats i disponibles ens permetrà definir i articular mecanismes d'adequació més pertinents.

Per al desenvolupament d'aquesta fase hem accedit a entrevistar a un total de 21 persones amb diversitat funcional d'orígen intel·lectual, de les quals 18 mantenen responsabilitats en òrgans de representació col·lectiva en els seus centres de treball i els altres tres només són afiliats del sector. Aquesta diferenciació és important donat que les diferents responsabilitats afavoreixen una major o menor presència en una varietat més àmplia de processos comunicatius. D'aquestes 21 persones 12 han estat homes i 9 dones.

Aquestes entrevistes s'han desenvolupat entre els dies 30 d'octubre i 21 de novembre. Amb aquestes entrevistes hem cercat de caracteritzar el nivell de competència acadèmica, les habilitats comunicatives bàsiques, el grau de responsabilitat representativa, el grau de participació en processos comunicatius, el grau de competència tecnològica, les característiques d'aquesta participació i la subjectivació de dificultats i necessitats.

Alhora, també se'ls ha passat un breu qüestionari en el qual es fa referència a la seva valoració d'aspectes específics relacionats amb l'accsessibilitat dels diferents entorns comunicatius, diferenciant segons els àmbits de la nostra proposta.

Finalment, se'ls va demanar una valoració dels entorns tecnològics, per a la qual cosa es va requerir avaluar-ho a través de l'ús dels diferents portals web de manera presencial, tant demanat-los i demanant-les

actualment s'està acabant de tabular aquests resultats.

 

En relació a les persones amb responsabilitats organitzatives, de gestió o d'aplicació d'aquest processos comunicatius ens hem entrevistat amb cinc persones, de les quals 2 mantenenn responsabilitats en la Secretaria de Comunicació, 1 en la Secretaria de Formació i 2 en l'acció sindical vinculada als àmits laborals amb presència de persones amb diversitat funcional. Totes elles han estat dones.

 

Les entrevistes han mantingut un caràcter obert i han cercat de caracteritzar la conceptualització i valoració pràctica que es fa en els diferents àmbits en relació a la diversitat funcional, el grau de coneixement i expectatives en relació a les necessitats i dificultats reals o atribuides, les adaptacions, recursos i suports disponibles i disposats, i la definició de les dificultats i necessitats amb les quals aquestes persones entrevistades es troben en relació a l'atenció a aquest col·lectiu.

 

Donat que no ens ha estat possible la observació presencial de processos comunicatius, es va incloure en l'entrevista  la responsable de formació la definició de les propostes formatives que es desenvolupen, així com la incorporació de la diversitat en l'accés, continguts i procés formatius. També es va atendre a les planificacions formatives dirigides a aquests col·lectius o a la seva incorporació adaptada a propostes generalistes.
 

 

   

AVALUACIÓ CANALS COMUNICATIUS

Sense l'ànim d'entrar en exposicions exhautives, de les quals esperem donar un major compliment en la memòria del pràcticum, sí que volem fer esment dels aspectes genèrics que hem considerat en relació als diferents processos i canals comunicatius. Per suposat, cada canal i procés exigeix una avluació adaptada a les seves finalitats i caracyterístiques, però ara transcribim de manera àmplia els cirteris generals que hem utilitzat a l'hora de considerar-los.

 

Cal explicitar que cada canal ha requerit de metodologies diferents per a la seva avaluació. així, els canals impresos requereixen de l'estudi de la seva forma i contingut, les comunicacions presencials requereixen de l'observació directa durant el seu desenvolupament i en relació als diferents ítems considerats, mentre que les propostes formatives han estat avaluades en relació a les propostes definides en el seu disseny donat que no ha estat possible l'observació directa, per finalment avaluar l'accessibilitat dels canals comunicatius a través de l'anàlisi de les diferents plataformes emprades.

 

D'aquesta manera, cal considerar d'entrada alguns aspectes genèrics relacionats amb la consideració de les persones amb diversitat funcional, com ara:

•  El grau de coneixement de les necessitats comunicatives que presenten, les habilitats i les competències comunicatives que presenten.
• Les consideracions implícites i estereotips que interfereixen en la interacció amb aquestes persones, el qual condiciona l'aproximació i el tracte.
• Les atribuicions que fem de determinats comportaments i gestualitats, així com les atribucions intencionals i afectives que atorguem.
• El coneixement o desconeixement de possibilitats d'adequació i provisió de suports.
• El nivell competencial en relació a la comunicació que presenten les persones amb diversitat funcional en el seu esprectre més comú.

 Un cop establertes aquestes consideracions, ens he proposat un seguit de categories d'avaluació relacionades amb els següents aspectes:

• La càrrrega d'abstraccions que incorpora la comunicació.
• La presència de paraules, expressions o conceptes novedosos o especialitzats.
• La complexitat d'estructures dirscursives i de contingut.
• La velocitat de les interaccions comunicatives i els espais i tempos de les que ells protagonitzen.
• El tractament gestual de la dinàmica comunicativa.
• L'ús de mitjans tecnològics que implica l'accés a la comunicació o el seu seguiment.
• La complexitat d'aquests mitjans.
• Les explicacions complementàries, aclariments i esforços de contextualització.
• Les oportunitats i característiques dels feedbacks que es produeixin.
• Les estratègies per comprovar el grau de comprensió i les estratègies d'adequació a aqwuestes respostes.
• Els temps emprats en satisfer les necessitats específiques.
• El llenguatge respectuós i inclusiu emprat. Els termes utilitzats.
• L'ús d'adequacions excessives o infantilistes.
• La naturalitat discursiva i gestual.
• L'accessibilitat dels entorns tecnològics.
• Ús del llenguatge natural i estructura gramatical. Grau de complexitat.
• Ús de recursos descriptius, exemples, coherència discursiva i temps verbals adequats.
• Ús de tecnicismes.
• Codificació dels entorns virtuals, funcionalitats accessibles, entorns paral·lels,...

 

CANALS COMUNICATIUS

Abans d'entrar en profunditat en les decisions que prenem en relació a l'assessorament per a la millor adequació dels canals i processos comunicatius ens cal conèixer quina és la realitat a la qual ens estem referint d'una manera més concreta. És aquest coneixement, juntament amb la d etecció de les necessitats comunicatives dels subjectes de la nostra proposta i les dificultats d'acccés amb les quals es troben els responsables d'aquesta comunicació a través de diferents canals i responsabilitats, la que ens donarà en la interacció dels tres eixos les necessitats no cobertes i les propostes de millora que se'n poden fer en relació a aquest àmbit.

 

En primer lloc, recuperem de quins canals estem parlant:

COMUNICACIÓ IMPRESA:

Es tracta de tota aquella documentació i publicacions impreses que la Federació adreça a la seva afiliació o aquelles persones que tenen responsabilitats de representació col·lectiva en centres de treball. Donat que les persones amb diversitat funcional a qui ens adrecem en la nostra proposta ho són en qualitat d'alguna d'aquestes dues condicions, cal fer notar que se'ls adreça la informació en format imprès que s'adreça al conjut de les persones a qui va dirigida. És a dir, que en participen del seu accés en les mateixes condicions que la resta de persones sense aquestes característiques, de manera que no acostumen a contenir consideracions o adaptacions específiques en relació a dificultats concretes d'accés per raó de necessitats en l'àmbit comunicatiu. Reben, per tant, la mateixa documentació i en el mateix format que la resta de persones a qui va adreçada.

De manera genèrica, es tracta de revistes informatives sobre l'actualitat social i laboral que edita la Federació o el mateix sindicat en la seva estructura federal:
 





Informa

Treballadors/es Ensenyament

Lluita

 

Altres publicacions que s'adrecen fan referència a manuals o tractats en relació a temes d'acció sindical, tant relacionats amb el coneixement del context, drets i responsabilitats vinculades a la representativitat, com en relació a temes diversos informatius, de reflexió o divulgació:

•  Manuals i Guies per a delegats i delegades sindicals.
• Actualitzacions de l'Estatut del Treballadors i treballadores, negociació col·lectiva,...
• Legislació i normativa diversa: llei d'igualtat, conciliació vida familiar i laboral, legislació educativa, normativa d'inclusió, reforma mercat de treball, seguretat social, jubilació, formació laboral,...
• Material divulgatiu en relació a la política social, la reivindicació col·lectiva, la reivindicació laboral o social, la Salut i Prevenció Laboral,...

També se'ls adrecen publicacions que a manera de fulls volants de caire general i adreçats a tota l'afiliació del Sindicat o de la Federació ofereixen informacions puntuals relacionats amb temes d'actualitat vinculats a l'acció sindical, com ara convocatòries de vaga, d'assemblees, de concentracions, de manifestacions, de posicionaments en relació a temes laborals o socials,...

Finalment també se'ls adrecen fulls volants relacionats amb el seu àmbit laboral específic. Aquests full amb informacuions específiques, com ara convocatòries d'assemblees de sector o informacions concretes relacionades amb el seu àmbit, donada la seva especificitat, sí que inclouen en la seva intenció i dissenny incorporar adequacions específiques dirigides a les persones amb diversitat funcional. Aquestes generalment tracten d'usar un llenguatge més planer, explicar conceptes novedosos o complexes i recollir de manera significativa algunes informacions més rellevants.

COMUNICACIÓ PRESENCIAL:

Donat que aquest canal és en el que es produeix la interacció presencial, és aquell àmbit en el qual es fan més explícites les dificultats i necessitats, tant de l'interlocutor com de l'emisor. Alhora, també és aquell context on es fan els majors esforços d'adaptació a les característiques individuals de cada un. Tot i així, també requereix d'adequació, per la qual cosa valorem és important distingir les diferents situacions que inclou aquest canal. És en aquest canal on es fan més evidents tant les necessitats com els esforços per oferir suport, ja que acostumen a ser conduïts per la persona que se'n responsabilitza de l'atenció a la majoria de persones amb diversitat funcional en aquesta Federació. Ens referim a:

• Aquelles converses informals que s'articulen en funció de les demandes d'assessorament per part de les persones amb diversitat funcional, per raó de la seva condició d'afiliats o per raó de la seva condició de delegats i delegades de personal, o bé que poden ser requerides per la responsable d'acció sindical per tal de fer-ne un seguiment de la representativitat col·lectiva en els centres on aqwuestes persones ostenten represntativitat. Es tracta de reunions de naturalesa molt diversa en la qual es plantegen necessitats individuals o col·lectives relacionades amb l'àmbit laboral. En aquestes s'acostumen a fer més evidents les dificultats i limitacions en relació a les habilitats requerides.
 
• Grups de treball sectorial: es tracta d'assemblees o reunions de treball en les quals s'aborden el tractament de qüestions relacionades amb el sector, com ara la negociació dels convenis, o bé en les quals s'estableixen continguts a abordar, treballar i definir col·lectivament en relació a diversos temes i àmbits relacionats amb l'àmbit laboral específic. En aquestes trobades, assemblees o grups de treballs, les persones amb diversitat funcional participen de la convocatòria que agrupa a la resta de persones sense aquesta diversitat, de manera que, sense menysprear la seva natura inclusiva, sovint deixa exposat a aquest col·lectiu a les seves limitacions i necessitats sense cobrir, de manera que només es disposen suports de manera intuitiva però poc formalitzats i contrastats, la qual cosa limita les possibilitats de participació efectiva d'aquestes persones.
 
•  Seguiment telefònic: fa referència a aquelles converses informals que com en el primer cas s'articulen com a demandes d'assessorament o de seguiment, però en aquest cas es realitzen a través de comunicacions telefòniques, per la qual cosa cal valorar i incorporar les especificitats d'aquest canal.

• Representativitat col·lectiva en el centre de treball fa referència a aquelles situacions on les persones amb diversitat funcional, generalment per raó de les seves responsabilitats com a representats del treballadors i treballadores, desenvolupen tasques de comunicació dirigides a les persones que representen. Val a dir que trobem diversitat de formats en aquesta representativitat, des de comitès formats exclusivament per persones amb diversitat funcional fins a comitès en els quals només tenen una presència testimonial, tant en relació a la quantitat com en relació a la significativitat d'aquesta. Per tant, poden trobar com a interlocutors tant a altres persones amb diversitat funcional com a persones sense aquesta mena de diversitat, la qual cosa atorga específicitats concretes a cada situació. Incloem en aquesta dimensió aquelels comunicacions presencials que persones amb responsabilitats d'acció sindical en la Federació participen de comunicacions o assemblees en centres de treball on part o majoria de l'auditori són persones amb diversitat funcional.

PROPOSTES FORMATIVES:

 

Les persones amb diversitat funcional participen de propostes formatives articulades des de la Federació. Aquestes propostes formatives es dissenyen en relació a dos àmbits:

• Propostes formatives relacionades amb les responsabilititats representatives, com ara cursos bàsics per a delegats i delegades de personal, prevenció de riscos laborals, legislació laboral, gestió de negociacions col·lectives o en relació a actualitzacions en els coneixement, interpretació i aplicació de novetats o canvis normatiu i legislatius.
• Propostes formatives relacionades amb competències transversals o de formació permanent, com ara relacionats amb competències tecnològiques, idiomes, actualització professional o habilitació de competències i experiència.

CCOO formació

CANALS ELECTRÒNICS:

Entre aquests diferenciem dos de diferents. Per una banda la pàgina web de la Federació d'ensenyament i les pàgines en xarxes social, i per una altra l'ús del correu electrònic. Obviem d'altres per la menor o inexistent implementació i ús.

• Web: com hem comentat anteriorment, la Federació incorpora a una enorme diversitat d'àmbits laborals. Alhora, hi ha una estructura transversal del Sindicat, la qual també interacciona i es creua amb la mateixa Federació. D'aquesta manera, en la pàgina d'inici es troben creuats multitud d'accessos a recursos, àmbits laboral i dreceres transversals. Alhora, dins de cada àmbit laboral tornem a trobar diversitat de particularitats i àmbits transversals. Tot plegat, fa que l'accés requereixi de determinada competència per a la interpretació de la informació escrita i gràfica, per a la interpretació de la interactivitat, orientació entre les diferents opcions i capacitat notable d'abstracció, comprensió i competència acadèmica. A més, dóna accés a diversos blogs particularitzats que augmenten la complexitat de l'entorn. Cal considerar també la possibilitat de l'accessibilitat a la intranet.



Wen Federació Ensenyament CCOO
 
• Xarxes socials: aquest format, donat que segueix els estándarts de les plataformes a les quals fan referència, no incorporem cap més dificultat afegida qaue les pròpies de l'aplicació. Cal considerar que aquestes plataformes acostumen a ser més simples i intuitives que l'anterior, alhora que moltes persones amb diversitat funcional ja tenen experiència personal en el seu ús. Cal considerar que es dóna una major presència en Facebook que no pas Twitter.

CARACTERÍSTIQUES PROCÉS COMUNICATIU

En altres entrades ja hem comentat com la diversitat funcional pot presentar determinades característiques en el funcionament intel·lectual que deriven en les corresponent necessitats que es mostren en les habilitats adaptatives. Entre aquestes habilitats adaptatives poden presentar una major o menor intensitat en quant a dificultats en les habilitats incloses en la comunicació. En primer lloc cal centrar de quina mena habilitats estem parlant: ens referim a la capacitat per transmetre i comprendre informació a través de diferents canals simbòlics, com ara el llenguatge parlat o escrit, o no simbòlocs, com ara el llenguatge corporal, espressiu o gestual.

Aquestes habilitats i necessitats derivades no es presenten de manera aillada, sin´que afecten i interaccionen amb altres necessitats que es poden presentar en la participació o la interacció social, les quals condicionen tot sovint el grau de participació de la persona en els diferents contextos i situacions socials. Aquesta ens sembla una consideració molt important, ja que en contextos socials generalment les oportunitats de participació es condicionen al nivell de funcionament de la persona, la qual cosa al seu torn limita l'accés a rols socials reconeguts i valorats. Retornem, doncs, a la interacció entre les pròpies disposicions i les exigències del context, de manera que la clau torna a estar en la disposició de recursos i suports, i l'accessibilitat d'aquests per tal que sigui possible aquesta participació. Al seu torn, aquesta participació i interacció social condicionarà en major o menor mesura les oportunitats per accedir a espais de vida social i comunitaria significatius i la percepció de l'espai i rol que ocupa en funció de les activitats funcionals i significatives que desenvolupi en aquest i del grau d'autonomia, presa de decicions i control que tingui sobre l'entorn.

D'aquesta manera, podem caracteritzar el procés comunicactiu com aquells en el qual es produeix una interacció amb la intencionalitat de transmetre o comprendre una idea, una informació, una emoció, una demanada o una necessitat. En el cas que ens ocupa és possible que el destinataris puguin requerir algun tipus de mediació extra per assolir l'objecte de la comunicació.

En l'esquema habitual, el procés comunicatiu requereix de la interacció, l'intercanvi de contingut comunicatiu, de la interpretació i comprensió del missatge que s'intercanvia i d'un mitjà a través del qual sigui possible comunicar de manera efectiva.

En el nostre cas és possible que a més es requereixin determinades adaptacions o suports en un o diversos elements d'aquest procés comunicatiu
 

Un cop situat aquest esquema, distinguim entre la comunicació verbal i la no verbal. En aquest sentit, malgrat en la nostra proposta d'assessorament es puguin fer referències al llenguatge corporal, donada la seva incidència relacional en els processos de comunicació presencial i el seu pes en el conjunt de la interacció comunicativa i en la intencionalitat i percepció d'aquesta, ens centrarem en la verbal, considerant aquesta com el conjunt de sistemes i processos orals i escrits a través dels diferents mitjans definits en la nostra proposta. No hi ha dubte que la comunicació escrita presenta una major complexitat donat que a les característiques del llenguatge, ja present en la comunicació oral, s'afegeix la que aporten els sitemes de codificació i representació gràfica.

 

CONCEPTUALITZANT LA "QUALITAT DE VIDA"

Tal i com comentat en l'entrada anterior, les noves conceptualitzacions i perspectives en relació a la diversitat funcional, fonamentalment a partir de les definicions operatives aportades durant la darrera dècada i les consideracions ètiques que han anat esperonant, han promogut la preocupació vers la millora d'aquestes persones en les diferents dimensions de la vida. La novetat rau en el fet d'utilitzar indicadors de qualitat de vida com un principi avaluador dels recursos, suports, oportunitats i experiències que se'ls ofereixen i a les quals tenen accés. És, doncs, un concepte que s'operativitaza per la necessitat d'avaluar l'impacte del context en l'individu, mesurar el desenvolupament en realitats i processos cada cop més complexos i donar veu a les persones per tal que explicitin el seu grau de satisfacció en relació a aquest indicadors de qualitat de vida.
Aquest concepte es relaciona de manera objectiva amb les condicions de vida que s'ofereixen, alhora que també amb la percepció i subjectivació que se'n deriva del grau de satisfacció que cada persona experimenta. Per tant, els indicadors que avaluen aquesta qualitat han de fer referència tant a l'experiència de les persones com a les seves condicions de vida de manera més objectiva.
En relació a les persones amb diversitat funcional la conceptualització de la qualitat de vida respon a diversses consideracions específiques: cal avaluar-la en relació a les mateixes dimensions i factors que es consideren importants per a qualsevol persona, a les necessitats bàsiques cal afegir la igualtat d'oportunitats donat que no sempre està garantida, la qualitat de vida millora quan la persona participa en les decisions que afecten a al seva vida, quan estan socialment inclosos i incloses, mesurar-la exigeix conèixer en profunditat a la persona i requereix avaluar també els components subjectius.

Dimensions i exemples d'indicadors:

 

Instruments d'avaluació:
 

 

Font: DINCAT 

ÈTICA I DIVERSITAT FUNCIONAL

Probablement accedim a intervenir en l'ambit de la diversitat funcional amb l'ànim de contribuir a la inclusió plena d'aquest col·lectiu i amb el compromís de tractar d'oferir oportunitats per a un satisfactori desenvolupament personal i social. Ara bé, si ens aturem un moment en les condicions sota les quals es desenvolupa aquest abordatge, el primer dels interrogants que ens sorgeixen és com pot ser possible que amb el grau de desenvolupament social i ètic sobre la nostra consideració compartida en referència als drets de les persones encara ens trobem que és necessari salvar moltes dificultats a l'hora de cercar aquesta normalització. No tenim cap dubte del progressos assolits, tant en relació a la realitat quotidiana com en relació als paradigmes i models comprensius relacionats amb la diversitat funcional, però encara perduren prejudicis que, si més no, no faciliten la plena inclusió. No es pot mensprear, encara que resultin insuficients, com els canvis en la comprensió i en els valors han contribuït a la sensibilització i a un desnvolupament normatiu i legislatiu certament molt més esperançador que no pas el de fa un pocs anys.

Durant el desenvolupament de les fonamentacions de la nostra proposta ja hem fet menció a la nova conceptualització de la diversitat funcional, la qual, juntament amb l'ètica i la perspectiva de la qualitat de vida que desnvoluparem posteriorment, orienten les propostes que en aquest àmbit habilitador i inclusiu es puguin fer.

Entenen que aquests avenços en relació als canvis actitudinals i als valors de referència per acostar-nos a la diferència arrelen en la dimensió ètica, la qual ha evolucionat a mesura que s'ha anat imposant la consideració de la igualtat entre les persones; igualtat que es vertebra al voltant d'allò que ens uneix més que no pas en relació a allò que ens diferencia. Aquest plantejament ens condueix irremeiablement a considerar qualsevol persona com a subjecte de dignitat, la qual no és atorgada sinó que és reconeguda també en les persones funcionalment diverses. Pot ser utilitzat com a referència d'això que estem dient la Declaració sobre els Drets de les Persones amb Discapacitat que podeu trobar en la barra lateral d'aquest blog i al final d'aquesta entrada.

Per tant és igualment cert que s'ha avançat en el desplegament de recursos i serveis disponibles per a la millora de la qualitat de vida d'aquestes persones, per a la millora de la consideració de dignitat i en els suports per accedir de manera funcional en l'entorn, de la mateixa manera que continua sent cert que encara ens trobem amb serioses limitacions per participar en igualtat d'oportunitats i condicions en els diferents àmbits i contextos de la vida ciutadana.
 

Aquestes dificultats que es continuen mantenint no poden ser només explicades per raó de les limitacions en el seu funcionament, sinó per la interacció d'aquestes amb les oportunitats de participació i experiències valuoses que l'entorn els ofereix o permet incidir i interactuar. És aquesta interacció la que condiciona el nivell i grau d'habilitats i coneixements per a un funcionament adaptatiu.  La idea de desenvolupament qie derivem de les teories ecològiques i socials del desenvolupament humà ens condueixen a considerar alhora el paper actiu de la mateixa persona com el suport actiu dels altres a aquest progrés: la persona es desenvolupa en la interacció amb l'entorn.Vet aquí el valor ètic d'entorns significatius i valuosos en contextos normalitzats, o el rebuig ètic a contextos restrictius o segregadors.
 

Vet aquí també la importància dels processos amb els quals definim i classifiquem aquesta condició, de manera que l'arbitrària categoria diagnòstica de, per exemple, retard mental, poca cosa ens diu de la persona. D'aquesta manera, allò que ens interessa operativament és mesurar la discrepància que hi ha entre les capacitats i habilitats de les quals disposa una persona i les competències que s'exigeixen per funcionar en cada entorn, la diferència entre les quals no ens dóna les limitacions, sinó que identifica les àrees en les quals es requerix incorporar determinats suports per funcionar adaptativamnet en cada context. Per tant, no limita la participació en funció d'aquesta discrepància, sinó que ens indica on hem d'incidir ecològicament per reduir-la.

L'apropament, doncs, l'haurem de fer en relació a les capacitats i a les necessitats de suport. A més, el nostre àmbit es centra en l'etapa adulta, una etapa que cal atendre amb plenitud i en la qual cal oferir les oportunitats per construir la pròpia identitat, una etapa que sovint és obviada entre la infantesa i el declivi biològic, de manera que atenem sovint a les persones amb diversitat funcional durant el seu desenvolupament infantil amb referències a la inclusió per després negar les oportunitats per al ple desenvolupament social i personal, per a la sexualitat, la independència, l'autodirecció, la participació cultural, el desenvolupament professional i laborals, l'oci, la participació política,...

En definitiva, la perspectiva no és tant com incorporar, com adaptar, les persones amb diversitat funcional a la societat, sinó com adaptar la societat per tal que totes les persones hi puguin participar en plenitud.

 

 

 

 

CONCEPTUALITZANT LA INCLUSIÓ

Parlar de la inclusió activa de persones amb diversitat funcional en entorns normativitzats ha estat una tasca que s'ha anat abordant en els diferents contextos on aquestes persones han estat presents, de manera que s'han anat elaborant processos i procediments per atendre a la seva socialització i ple desenvolupament. Però aquesta referència no ha estat sempre tant clara i evident en aquells entorns o contextos on no han comptat amb la seva presència o no ho han fet de manera tant  significativa.

La progressiva incorporació de persones amb diversitat funcional  en l'àmbit laboral i, en conseqüència, la incipient presència en el component humà de les organitzacions, han afavorit la encara dèbil presència en els òrgans i organitzacions de representació col·lectiva de treballadors i treballadores o obliga a aquestes organitzacions a contemplar aquesta diversitat en la seva perspectiva, planificació i gestió.

És per tant un objectiu transversal en la nostra proposta, contribuir a què els responsables d'aquestes organitzacions considerin la necessitat d'incorporar la diversitat funcional en la seva tasca, de la mateixa manera que s'han anat incorporant altres diferències per raons d'orígen o gènere.

Alhora, la resta de persones que es relacionen amb persones amb diversitat funcional en els diferents contextos socials, laborals i organitzatius, han de conèixer aquesta realitat i respectar aquesta particularitat, de manera que entenem que en el cas que ens ocupa, les organitzacions sindicals no només tenen el deure d'incloure i atendre aquesta diversitat, sinó també la de contribuir a la consciènciació de la resta de la societat i a mediar per facilitar la seva inclusió en tots els àmbits.

Això implica no només un canvi de paradigma, sinó -allò que és més difícil- un canvi d'actituds i de desenvolupament d'estratègies per garantir que els sistemes socials i organitzatius esdevinguin cada cop més inclusius. L'objectiu final és arribar a incloure la diferència per tal que formi part del teixit social, laboral o cultural en les mateixes condicions i amb les mateixes garanties, la qual cosa suposa acollir la diferència per raó de la seva especificitat i particularitat, i no per les possibilitats que es tinguin d'accedir als estándards normatius. En aquesta línia, entenem que la nostra proposta ha de contribuir als següents objectius:

• Desenvolupar les activitats i processos comunicatius i formatius incorporant al seu disseny, desenvolupament i avaluació, les consideracions a la diversitat per raó del grau de competència en les habilitats adaptatives, socials i funcionals.
• Implicar a les organitzacions, al seu component humà i a les mateixes persones amb diversitat funcional en estructures i processos de participació inclusius.

Tot i que puguem caracteritzar la inclusió de manera genèrica com un dret humà i constitucional, entenem que cal fer-ne algunes referències conceptuals. Parafrasejant a Peterson podríem dir que " la inclusió és una forma de vida, de viure junts, fonamentada en la creença que cada individu és valorat i forma part del grup. Una societat, o una organització, inclusiva és aquella en la qual tots els seus membres se senten inclosos".

Per tant, entenem que organitzacions com en la que es contextualitza el nostre projecte, han de fer referència a la inclusió en:

• Identificar aquells impediments que dificulten l'accés i la participació per eliminar-los.
• Identificar aquells recursos, fortaleses i oportunitats que poden facilitar aquesta inclusió per tal de potenciar-les.
• Oferir mecanismes i recursos per la participació plena i la formació, definint i provisionant els suports que aquesta participació plena requereixi.
• Individualitzant i particularitzant l'atenció, no només generalitzant recursos estandaritzats, de manera que es considerin les necessitats i particularitats individuals.
• Prenent consciència dels valors inclusius per viure-ho com una aportació positiva, de manera que promou actituds i conductes de respecte a la diferència, particpació plena i reconeixement de la diversitat funcional.

De totes maneres, cal considerar que la finalitat no és només incorporar aquesta diferència de manera retòrica, o fins i tot de manera pràctica però qualitativament de menor valor. La finalitat entenem que rau en desenvolupar valors positius vers les persones i col·lectius que en són dipositaris. Pensem que aquesta perspectiva esdevé important, ja que sovint la incorporació de la diversitat funcional implica esforços i recursos que no semblen compensar d'entrada en relació al volum representatiu i contributiu en relació a col·lectius considerat més homogenis. Per tant, aquesta consideració, aquest valor de l'altre, la comprensió d'aquest i l'empatía, han d'afavorir el desig d'estimular aquesta participació i de considerar la seva discriminació com una mancança i un empobriment col·lectiu.

 

Aquesta perspectiva contribueix a abandonar posicionaments que cerquen abordar només l'atenció bàsica i proposar mecenismes rehabilitadors; és a dir, tractar d'apropar tant com sigui possible a la persona amb diversitat funcional a estandarts de funcionament, per passar a identificar i eliminar els obstacles que estan dificultant l'accés a la igualtat d'oportunitats i la plena participació. Aquests factors interactuen amb la persona, en aquest cas amb diversitat funcional, de manera que dels resultat d'aquesta interacció s'favoriran situacions que incideixin en la discapacitat i en la discriminació, o s'favavoriran situacions que incideixin en les capacitats que també tenen i en la inclusió. És la nostra determinació que la nostra proposta d'assessorament s'ubiqui en aquesta darrera perspectiva.

 

Així, considerem que si modifiquem les formes d'organització és possible reduir aquests obstacles. D'aquesta manera , entenem que la perspectiva de la inclusió supera les expectatives de paradigmes més centrats en propostes adaptatives.
 

 

 

INCORPORANT LA PERSPECTIVA CONSTRUCTIVISTA

En la definició del projecte,  que una de les qüestions que ha estat necessari resoldre de cara a desenvolupar les nostres propostes final d'assessorament és definir quina és la idea que tenim de l'aprenentatge i en quines fonamentacions epistemològiques es basa, donat que aquesta idea condicionarà les decisions que prenem; la qual cosa, juntamemnt amb els continguts, el coneixement dels aprenents i la contextualització de la seqüència donarà consistència, coherència i continuïtat al procés d'adequació i adaptació dels processos comunicatius que atenem.

 

La concepció que tinguem de l'aprenentatge ens ha d'orientar de cara a prendre decisions en relació a com generar l'accés a un contingut comú tot respectant alhora les consideracions en relació a les particularitats individuals de cada participant en el procés, definir aquells aspectes metodològics que millor compatibilitzin l'accés a la informació i els continguts amb aquestes característiques idiosincràtiques, així com definir aquelles altres variables que de ben segur condicionaran el desenvolupament de les capacitats requerides i les disponibles

Coherentment amb allò desenvolupat durant el període de formació psicopedagògica a la UOC, alhora que per convenciment personal, optem per una concepció de l'aprenentatge en el qual l'accés al coneixement es dóna com a procés de construcció activa per part del subjecte. No és la nostra intenció entrar ara en detall, donat que el presen format resulta clarament insuficient, en l'extens coneixement sobre el tema que teniu les persones que accedeiu a aquest blog, i el fet que està previst donar prou compte en la memòria definitiva d'aquest pràcticum, fan innecessaria una exposició més detallada.

De totes maneres, sí que hi ha alguns aspectes genèrics que ens agradaria apuntar de cara a visualitzar el tipus de plantejament que fem.

El coneixement, segons aquesta perspectiva, es produeix per una acció constructiva en la interacció entre les estructures mentals i el context quan es produeix un conflicte cognitiu i el consegüent desequilibri en aquestes estructures, el qual cal compensar amb la pròpia activitat intel·lectual per cercar de solucionar-ho, produint-se una nova estructuració cognitiva.

Per tant, es requereix de la interacció entre l'aprenent i el contingut d'aprenentatge i d'aquesta construcció mediada per dotar-lo de significat, el qual és atribuït culturalment.

Però aquesta activitat cal que sigui planificada i orientada, ja que el contingut ha d'estar ubicat a la distància adequad però a l'abast de les possibilitats de l'aprenent si es vol que generin "conflicte cognitiu". El rol de l'educador, del docent, de qui pretén transmetre un contingut, esdevé el de mediador entre aquests i l'activitat constructiva.

 

Caldrà, doncs, que els continguts que els proposem  tinguin relació amb els que ja poseeix, de manera que s'estableixi una relació significativa que els permeti integrar-los en l'estructura cognitiva i els pugui contextualitzar en situacions diferents a la controlada inicialment.

Per tant, s'han de donar, al nostre entendre i segons l'experiència i els autors d'aquesta perspectiva constructivista, diverses condicions que haurem de considerar en la nostra proposta:

• El grau de coneixements previs ha de ser qui condicioni el contingut si es vol que aquest sigui potencialment significatiu.
• Els continguts han de guardar coherència interna i lògica.
• Es requerix de l'acció volguda, conscient, de l'aprenent, la qual depén en gran mesura de la seva motivació.

La nostra ambició definitiva és generar els canvis necessaris com perquè l'aprenent de la nostra proposta formativa pugui funcionalitzar els coneixement i habilitats adquirits i desenvolupades a altres situacions i entorns diferents en les quasls haurà de generalitzar i posar en funcionament allò adquirit

 

Entenem que la perspectiva constructivista que adoptem implica el desnvolupament d'estratègies que facilitin aquest aprenentatge significatiu,com ara aquelles que afavoreixen la gestió de la informació a partir del tractament dels processos d'atenció, codificació i reestructuració de tal informació. Entenem que això implica el desenvolupament de metodologies que afavoreixin l'exploració de l'entorn en el qual es presenta tal informació, de com aquesta es presenta i estructura o quins són els elements rellevants d'aquesta. això pensen que esdevé fonamental en la interpretació necessària dels marcs i entorns, codis i suports en els quals es presenten les informacions i  continguts als quals accedir.

Posteriorment, malgrat formi part del mateix continu, ens caldrà, pensem, abordar metodologies que estimulin l'aplicació d'allò que s'ha après, sí és que veritablement volem que esdevingui funcional, adaptatiu i, per tant, significatiu.

Això suposa que han de poder recuperar els aprenentatges i informacions disposades per aplicar-los en altres procediments d'estructura similar en contextos diferents.

Finalment, entenem que caldrà articular estratègies metodològiques que reforcin i retroalimentin aquests aprenentatges, no només per una qüestió de consolidaciós, sinó també com a estratègia motivacional.

L'objectiu darrer en relació al procés d'aprenentatge es compleix quan els nostres subjectes esdevenen capaços de planificar la seva pròpia execució de les competències adquirides en entorns funcionals i lliurememt disposats segons les pròpies preferències i motivacions.

 

 

 

UBICACIÓ DE LA PROPOSTA

Un cop iniciat l'accés a l'entorn on desenvolupem el Pràcticum II ens hem adonat de la complexitat de l'estructura organitzativa i de les interelacions de major o menor dependència que s'estableixen entre les diferents seccions sindicals, els seus i seves responsables i aquells departaments que desenvolupen tasques transversal i comuns a tota l'organització i que per tant tindran també incidència en la nostra proposta.

 

En un primer moment hem ubicat la proposta en l'assessorament i orientació a l'adaptació dels processos comunicatius dirigits o participats per persones, tant afiliades com no, amb diversitat funcional. D'aquesta manera, en les nostres previsions inicials, vertebravem la proposta al voltant de l'activitat que es desenvolupa en la secció sindical d'Educació Especial, en la qual s'inclou l'atenció a les persones amb diversitat funcional; atenció que es podia veure determinada per la condició de treballadors/es d'aquests centres en alguns casos i per altra per la seva condició de representants legals dels treballadors(delegats i delegades de personal). Vegem aquesta ubicació en l'organigrama següent de l'organització:

 

 

En aquest context, els canals comunicatius fan referència a les activitats d'assessorament dirigides al conjunt dels destinataris, incloent les persones amb diversitat funcional, per la seva condició de treballadors/res en actiu o atur en aquest àmbit laboral. Alhora, pot fer referència a l'assessorament i orientació en la seva acció com a representants dels treballadors i treballadores. Cal fer notar que en els darrers anys la presència de persones amb diversitat funcional en comitès d'empresa o òrgans de representativitat col·lectiva han augmentat considerablement. Així, mentre tradicionalment la condició de treballadors/es es vinculava als tècnics i altres professionals de l'atenció a persones amb diversitat funcional en Serveis d'Atenció a Persones amb Discapacitat (residències, centres especials de treball, centres ocupacionals, serveis prelaborals, etc), actualment aquestes persones s'han incorporat activament a l'activitat representativa i sindical quan la seva condició de persones contractades en aquests serveis, especialment en centres especials de treball, es determina per la seva condició contractual i no només per l'assistencial o educativa d'aquests centres.

En aquest context, les persones treballadores amb diversitat funcional també s'han incorporat a les accions formatives dirigides al conjunt dels treballadors i treballadores en formació permanent, però també en aquelles accions formatives dirigides a habilitar als delegats i delegades de personal en les competències i coneixements que requereix exercir tal representativitat (drets i deures, legislació, salut laboral, negociació col.lectiva, assessorament a treballadors i treballadores,...).

És lògic, doncs, considerar que aquesta participació activa s'ha extès a àmbits de participació col.lectiva i grups de treball, com ara assemblees, suports a la negociació col.lectiva, espais de treball cooperatiu del col·lectiu,...

També en aquest context, hem considerat la necessitat d'incorporar l'atenció i suport en canals de comunicació impresa dirigits al col.lectiu del sector, i l'accés a les comunicacions i informacions a les quals s'accedeix a través de canals electrònics, com ara la pàgina web, les xarxes socials, el correu electrònic,...

 

 

Però a mesura que hem aprofundit en el context ens ha estat necessari considerar, a més d'aquell específic del sector d'activitat, les seccions transversals que també interaccionen, i protagonitzen en determinats casos, en aquests processos i canals comunicatius.

Això esdevé evident, per exemple en les activitats formatives, en algunes dimensions de la comunicació electrònica i en xarxa, o en algunes concrecions de les comunicacions impreses. D'aquesta manera, entenem que es fa necessari vehicular i fixar també en aquesta transversalitat el procés d'assessorament que pretenem desenvolupar.

Cal, doncs, que considerem també aquesta transversalitat, la qual presentem esquemàticament:

 

 

 

 

Fetes aquestes consideracions ubiquem la nostra proposta en la interacció de tots aquests components organitzatius, de manera que es cerca atendre als processos, canals i suports comunicatius en els següents aspectes, a excepció feta de les propostes de formació continua dirigides a docents i tècnics:

 

 

 

CONCEPTUALITZANT L'AUTODETERMINACIÓ

 

Valorem que aquesta, la de l'autodeterminació, com a dret i com a condició, esdevé una perspectiva fonamental en la nostra proposta d'intervenció durant el Pràcticum. Creiem que ho és en tots els àmbits d'atenció de les persones amb diversitat funcional, però ens agradaria que en el nostre cas concret esdevingués una referència explícita que no només orienti la nostra proposta, sinó que es faci evident i es visualitzi. És aquest un terme que ja fa uns anys es ve incorporant en el nostre llenguatge quan definim el marc conceptual de la intervenció amb persones amb Diversitat Funcional.
 

Convención sobre los derechos de las personas con discapacidad. Artículo 19. (1ª part)  

En tot cas, pensem que és important aclarir que nosaltres entenem per autodeterminació el dret de les persones amb diversitat funcional a exercir el control efectiu sobre aquells aspectes diversos que afecten a la seva vida.
Pot semblar un aclariment innecessari, però pensem que sovint, en lloc de reconèixer que és una necessitat i que a més ha de ser possible que esdevingui exercida efectivamant, es converteix símplement en un seguit d'intervencions dirigides a desenvolupar determinades habilitats i competències que després no poden ser contextualitzades, funcionalitzades i exercides.

Entenem que aquesta perspectiva ha d'incorporar-se a la nostra proposta, ja que aquesta opció implica que les decisons que es prenguin han d'anar orientades a oferir els suports necessaris com perquè les persones a qui van adreçades puguin prendre decisions sobre els fenòmens i processos en els quals estan implicats en tota la seva amplitud i no símplement dirigir la direcció de les accions a aquelles que se'ls permet en un entorn protegit en el qual altres determinen quines són les respostes que cal oferir a les seves necessitats.

D'aquesta manera, determinades propostes que cerquen vehicular espais de decisió i de participació social, d'autoresponsabilitat amb les pròpies condicions de vida i destí, es produeixen en entorns molt dirigits i controlats. Aquesta mena de propostes ens semblen positives en la mesura que esdevenen eficients de cara a promocionar l'aprenentatge i desenvolupament d'habilitats socials i competències comunicatives, relacionals i participatives. També afavoreixen petits laboratoris per a la pràctica de l'autoregulació, la presa de decisions i l'autodirecció, però generalment es tracta d'experiències limitades i amb un abast poc trascendent per a determinar decisions vitals que afecten a les pròpies opcions de vida. D'aquesta manera, entenem que l'espai de relacions, presència i representativitat sindical ha d'esdevenir un espai de participació plena en igualtat de condicions i accés a experiències rellevants i trascendents per a les condicions de vida d'aquestes persones. En tot cas, aquest context ha de cercar de participar efectivament de la xaraxa de suports que les persones amb diversitat funcional requereixen per al seu ple desenvolupament i dissenyar i promoure els ajustos i recolzaments que es requereixen per incorpora-los a la plena participació i exercici de l'activitat sindical.

 

D'aquesta manera, tot i l'orientació i suports requerits, entenem que l'accés a la dinàmica de participació social i ciutadana a través de les organitzacions sindicals implica facilitar l'oportunitat de participar d'entorns d'exercici de la ciutadania i dels drets socials fonamental, alhora que aporta una major coherència als objectius d'inclusió laboral i social que les polítiques inclusives i les institucions que han d'afavorir-ho.  Aporta nous àmbits i contextos on exercir les pròpies decisions, expressar les motivacions particulars o valorar el producte de les pròpies accions.
 

En aquesta línia, el nostre projecte cerca que des del petit àmbit que li correspon desenvolupar, contribuir en el desplegament dels suports necessaris que possibilitin que la persona pugui accedir al coneixement previst i adquirir les habilitats necessàries de manera que pugui prendre petites decisions que afecten a la seva vida i que tal situació esdevingui perdurable en el temps. D'aquesta manera, ha de poder accedir a la informació i continguts de manera que esdevingui capaç d'elaborar-los i de contrastar-los amb les pròpies necessitats i preferències per tal prendre decions que afecten a les pròpies condicions, alhora que ha de poder incorporar-se als diferents espais de decisions que es corresponen amb la seva condició de membre actiu de la societat en determinats àmbits, en aquest cas laboral, i no pas només a aquells que es corresponen amb la seva condició de persona amb necessiatst especials. Aquestes necessitats especials han de ser ateses, entenem, en contextos de normalització, sempre que sigui convenient i possible, incorporant les modificacions necessàries en el context i dotant a aquests dels recursos com per oferir els suports que els seus membre requereixen.
 

No és aquest un exercici de irresponsabilitat, sinó de confiança. Defensem de nou l'opció per les possibilitats i no pas per les incapacitats i dependències. No ens af¡gradaria que, pel fet d'ensenyar en una situació controlada que té per objecte facilitar aprenentatges que suposadament després haurà de desplegar de manera autònoma, després en la realitat no pugués exercir perquè no se li permet en un entorn no controlat.

Per tant, l'aspecte clau del programa no és la persona amb diversitat funcional, sinó els suports que aquest entorn li ofereix per afavir-li la conducta adaptativa corresponent.

 Convención sobre los derechos de las personas con discapacidad. Art. 19. (2ª part)  

Tot això referit entenem que suposa habilitar, en el supòsit concret del projecte que ens ocupa, per exercir en una situació no controlada, com hem comentat, i per tant exposada a riscos. Pero estem d'acord amb wehmeyer (1997) quan diu que la persona amb discapacitat intel.lectual pot i té dret a ser agent causal d'allò que succeix i no pas la conseqüència de les condicions causals que es produeixen en el seu entorn.
 

Aquesta perspectiva entenem que implica considerar tres aspectes fonamentals:

1. En primer lloc generar la possibilitat de prendre i respectar les seves decisions, eleccions i equivocacions. Aquesta consideració entenem és fonamental, de la mateixa manera que a qualsevol adult se li reconeix, pel simple fet de ser-ho i atribuir-li en conseqüència determinats valors i atributs intrínsecs a la seva condició d'adultesa, que pot prendre decisions sobre la pròpia vida. En aquest sentit, entenem que la nostra proposta ha d'aportar suports que contribueixin a consideracions funcionals per atribuir-li control sobre noves experiències sorgides a partir dels seus interessos, necessitats i motivacions, a partir de les quals ha de participar activament, prendre decisions individuals i participar de les col·lectives.
2. En segon lloc cal considerar el coneixement que tinguem de cada persona, de manera que cal accedir a una comprensió ajustada del significat que atorga als esdeveniments i de com interacciona amb ells. Ens cal, doncs, tenir certa idea de com apren, de quines habilitats desenvolupa autònomament i en quines requereix suport. Molt probablement requereixen d'acompanyament en determinades accions. En definitiva, es tracat de saber com mediar en la participació que ens proposem estimular.
3. En tercer i darrer lloc, pensem que cal bastir l'entorn on han de desenvolupar tal autodeterminació comptant amb els recolzaments necessaris alhora. Es tracta de generar espais mediats però no dirigits, en els qual puguin compartir el seu criteri i decisions, qüestionar les del seu mediador i negociar el marc on aquesta acció conjunta es desenvolupa.

Contràriament a allò que puguem haver fet pensar, això no suposa que l'objectiu és l'execució independent de les accions que proposem en el nostre programa, sinó generar suports i afavorir adaptacions que afavoreixin que ells i elles mateixos i mateixes siguin agents causals, prenguin les pròpies decisions i puguin participar amb major plenitud dels recursos ordinaris.

CONCEPTUALITZANT LA DIVERSITAT

Malgrat la nostra opció per referir-nos al col.lectiu al qual ens dirigim és la d'emprar els termes de "Diversitat Funcional", aquesta és una elecció més ideològica que funcional. D'aquesta manera requerim d'una conceptualització de les característiques i dificultats d'aquest col·lectiu que ens permeti operativitzar la natura multidimensional bd'aquestes realitats i necessitats, i orientar la direcció en la qual cal planificar els recolzaments i suports que es requereixen. En aquest sentit, allò que més ens interessa no és la classificació diagnòstica, sinó la conceptualització de la conducta adaptativa, ja que és al voltant de les capacitats que aquesta definició contempla i de la seva interacció amb el medi, sobre les que poden incidir per a promoure el desenvolupament de capacitats.
Ens ajuda, doncs, a centar-nos en els suports que cal per afavorir un millor fucnionament adaptatiu i a no centar-nos en les limitacions.

Partim,dons, com a paradigma interpretatiu de la discapacitat intel.lectual, de la definició de l’ Associació Americana sobre Retard Mental (AAMR,2002), la qual defineix:

"El retard mental és una discapacitat que es caracteritza per limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa expressada en les habilitats conceptuals, socials i pràctiques. Aquesta discapacitat s'origina abans dels 18 anys."

Partir d’un determinat model explicatiu implica, entenem, certa beligerància per determinats valors i actituds davant la discapacitat, el quals determinaran al final les condicons de vida d’aquestes persones. No és, per tant, un tema menor.

Veureu que la definició de la AAMR es decanta pel terme “retard mental”, mentre al nostre país s’ha anat imposant el de discapacitat intel.lectual. Tampoc és un tema menor. En cada terme (idiota, subnormal, retardat, discapacitat, diversitat funcional)  s'amaga una concepció de la persona i, per tant, unes expectatives que tenen una enorme transcendència en l'educació. El perill moltes vegades rau en el fet de substituir un terme per un altre sense modificar-ne la concepció.

Però analitzem la definició:

"El retard mental és una discapacitat…" Una discapacitat és l'expressió de limitacions en el funcionament de l'individu dins d'un context social, i li representa desavantatges substantius.

"… que es caracteritza per limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual…" La intel·ligència és una capacitat mental general que inclou el fet de raonar, planificar, resoldre problemes, el pensament abstracte, comprendre idees complexes, aprendre ràpidament, i aprendre de l'experiència.

"… com en la conducta adaptativa expressada en les habilitats conceptuals, socials i pràctiques." La conducta adaptativa és el conjunt de les habilitats conceptuals, socials i pràctiques que la gent aprèn per funcionar en la vida diària. Les limitacions en la conducta adaptativa afecten l'execució típica d'aquestes habilitats, encara que no l'impossibilita, tant en relació amb la vida diària com amb la capacitat de respondre als canvis i a les demandes de l'entorn.

"Aquesta discapacitat s'origina abans dels 18 anys." Els 18 anys normalment es corresponen amb l'edat en què en la nostra societat els individus assumeixen rols d'adult.

Per tant, en la definició es proposen tres criteris: limitacions significatives en el funcionament intel.lectual, en la conducta adaptativa i que es manifesti durant el període de desenvolupament de la persona.

Però hi ha un aspecte fonamental i és que la discapacitat es manifesta en la interacció entre les pròpies disposicions i el context, i de les experiències a les quals tingui accés.

D’aquesta manera, en igualtat de predisposicions, una persona pot mostrar una major o menor discapacitat en funció de les situacions a les quals s’hagi d’enfrontar i dels suports que se li ofereixn per fer-ho. No és per tant una característica de la persona, com el color dels ulls, sinó que fa referència a unes capacitats adaptatives que varien en funció de les situacions i l’exigència d’aquestes, i de les ajudes que se li ofereixin.

Per tant, l’objecte d’atenció, el marc d’intervenció, són aquests suports; allò que es fa, adapta, com i quan per possibiliar que progressi. El problema no és tant la categoria diagnòstica i les limitacions que pot implicar com les possibilitats que aquesta perspectiva afavoreix. No és què no pot fer, sinó que pot fer i quina ajuda necessita per fer-ho.

Ens proposem, doncs, que el nostre projecte cerqui generar una nova oportunitat, una nova experiència, fer-ho de manera funcional amb la finalitat de promocionar capacitats i habilitar conductes més adaptatives i que aquestes persones tinguin el protagonisme actiu del procés.

Això suposa, pensem,  partir de les seves necessitats, d’aquelles que requereixen cobrir per progressar i posar-les en interacció amb els requeriments del context, la qual cosa ens obliga a conèixer les seves competències. Definir el continguts que caldrà abordar per assolir els objectius que ens proposem, els quals orientaran el suports que ens caldrà oferir en aquesta interacció entre necessitats i competències.

Us adjuntem un document que pensem pot ser clarificadors d'allò que hem exposat

APORTACIONES DE LA DEFINICIÓN DE RETRASO MENTAL