UBICACIÓ DE LA PROPOSTA

Un cop iniciat l'accés a l'entorn on desenvolupem el Pràcticum II ens hem adonat de la complexitat de l'estructura organitzativa i de les interelacions de major o menor dependència que s'estableixen entre les diferents seccions sindicals, els seus i seves responsables i aquells departaments que desenvolupen tasques transversal i comuns a tota l'organització i que per tant tindran també incidència en la nostra proposta.

 

En un primer moment hem ubicat la proposta en l'assessorament i orientació a l'adaptació dels processos comunicatius dirigits o participats per persones, tant afiliades com no, amb diversitat funcional. D'aquesta manera, en les nostres previsions inicials, vertebravem la proposta al voltant de l'activitat que es desenvolupa en la secció sindical d'Educació Especial, en la qual s'inclou l'atenció a les persones amb diversitat funcional; atenció que es podia veure determinada per la condició de treballadors/es d'aquests centres en alguns casos i per altra per la seva condició de representants legals dels treballadors(delegats i delegades de personal). Vegem aquesta ubicació en l'organigrama següent de l'organització:

 

 

En aquest context, els canals comunicatius fan referència a les activitats d'assessorament dirigides al conjunt dels destinataris, incloent les persones amb diversitat funcional, per la seva condició de treballadors/res en actiu o atur en aquest àmbit laboral. Alhora, pot fer referència a l'assessorament i orientació en la seva acció com a representants dels treballadors i treballadores. Cal fer notar que en els darrers anys la presència de persones amb diversitat funcional en comitès d'empresa o òrgans de representativitat col·lectiva han augmentat considerablement. Així, mentre tradicionalment la condició de treballadors/es es vinculava als tècnics i altres professionals de l'atenció a persones amb diversitat funcional en Serveis d'Atenció a Persones amb Discapacitat (residències, centres especials de treball, centres ocupacionals, serveis prelaborals, etc), actualment aquestes persones s'han incorporat activament a l'activitat representativa i sindical quan la seva condició de persones contractades en aquests serveis, especialment en centres especials de treball, es determina per la seva condició contractual i no només per l'assistencial o educativa d'aquests centres.

En aquest context, les persones treballadores amb diversitat funcional també s'han incorporat a les accions formatives dirigides al conjunt dels treballadors i treballadores en formació permanent, però també en aquelles accions formatives dirigides a habilitar als delegats i delegades de personal en les competències i coneixements que requereix exercir tal representativitat (drets i deures, legislació, salut laboral, negociació col.lectiva, assessorament a treballadors i treballadores,...).

És lògic, doncs, considerar que aquesta participació activa s'ha extès a àmbits de participació col.lectiva i grups de treball, com ara assemblees, suports a la negociació col.lectiva, espais de treball cooperatiu del col·lectiu,...

També en aquest context, hem considerat la necessitat d'incorporar l'atenció i suport en canals de comunicació impresa dirigits al col.lectiu del sector, i l'accés a les comunicacions i informacions a les quals s'accedeix a través de canals electrònics, com ara la pàgina web, les xarxes socials, el correu electrònic,...

 

 

Però a mesura que hem aprofundit en el context ens ha estat necessari considerar, a més d'aquell específic del sector d'activitat, les seccions transversals que també interaccionen, i protagonitzen en determinats casos, en aquests processos i canals comunicatius.

Això esdevé evident, per exemple en les activitats formatives, en algunes dimensions de la comunicació electrònica i en xarxa, o en algunes concrecions de les comunicacions impreses. D'aquesta manera, entenem que es fa necessari vehicular i fixar també en aquesta transversalitat el procés d'assessorament que pretenem desenvolupar.

Cal, doncs, que considerem també aquesta transversalitat, la qual presentem esquemàticament:

 

 

 

 

Fetes aquestes consideracions ubiquem la nostra proposta en la interacció de tots aquests components organitzatius, de manera que es cerca atendre als processos, canals i suports comunicatius en els següents aspectes, a excepció feta de les propostes de formació continua dirigides a docents i tècnics:

 

 

 

CONCEPTUALITZANT L'AUTODETERMINACIÓ

 

Valorem que aquesta, la de l'autodeterminació, com a dret i com a condició, esdevé una perspectiva fonamental en la nostra proposta d'intervenció durant el Pràcticum. Creiem que ho és en tots els àmbits d'atenció de les persones amb diversitat funcional, però ens agradaria que en el nostre cas concret esdevingués una referència explícita que no només orienti la nostra proposta, sinó que es faci evident i es visualitzi. És aquest un terme que ja fa uns anys es ve incorporant en el nostre llenguatge quan definim el marc conceptual de la intervenció amb persones amb Diversitat Funcional.
 

Convención sobre los derechos de las personas con discapacidad. Artículo 19. (1ª part)  

En tot cas, pensem que és important aclarir que nosaltres entenem per autodeterminació el dret de les persones amb diversitat funcional a exercir el control efectiu sobre aquells aspectes diversos que afecten a la seva vida.
Pot semblar un aclariment innecessari, però pensem que sovint, en lloc de reconèixer que és una necessitat i que a més ha de ser possible que esdevingui exercida efectivamant, es converteix símplement en un seguit d'intervencions dirigides a desenvolupar determinades habilitats i competències que després no poden ser contextualitzades, funcionalitzades i exercides.

Entenem que aquesta perspectiva ha d'incorporar-se a la nostra proposta, ja que aquesta opció implica que les decisons que es prenguin han d'anar orientades a oferir els suports necessaris com perquè les persones a qui van adreçades puguin prendre decisions sobre els fenòmens i processos en els quals estan implicats en tota la seva amplitud i no símplement dirigir la direcció de les accions a aquelles que se'ls permet en un entorn protegit en el qual altres determinen quines són les respostes que cal oferir a les seves necessitats.

D'aquesta manera, determinades propostes que cerquen vehicular espais de decisió i de participació social, d'autoresponsabilitat amb les pròpies condicions de vida i destí, es produeixen en entorns molt dirigits i controlats. Aquesta mena de propostes ens semblen positives en la mesura que esdevenen eficients de cara a promocionar l'aprenentatge i desenvolupament d'habilitats socials i competències comunicatives, relacionals i participatives. També afavoreixen petits laboratoris per a la pràctica de l'autoregulació, la presa de decisions i l'autodirecció, però generalment es tracta d'experiències limitades i amb un abast poc trascendent per a determinar decisions vitals que afecten a les pròpies opcions de vida. D'aquesta manera, entenem que l'espai de relacions, presència i representativitat sindical ha d'esdevenir un espai de participació plena en igualtat de condicions i accés a experiències rellevants i trascendents per a les condicions de vida d'aquestes persones. En tot cas, aquest context ha de cercar de participar efectivament de la xaraxa de suports que les persones amb diversitat funcional requereixen per al seu ple desenvolupament i dissenyar i promoure els ajustos i recolzaments que es requereixen per incorpora-los a la plena participació i exercici de l'activitat sindical.

 

D'aquesta manera, tot i l'orientació i suports requerits, entenem que l'accés a la dinàmica de participació social i ciutadana a través de les organitzacions sindicals implica facilitar l'oportunitat de participar d'entorns d'exercici de la ciutadania i dels drets socials fonamental, alhora que aporta una major coherència als objectius d'inclusió laboral i social que les polítiques inclusives i les institucions que han d'afavorir-ho.  Aporta nous àmbits i contextos on exercir les pròpies decisions, expressar les motivacions particulars o valorar el producte de les pròpies accions.
 

En aquesta línia, el nostre projecte cerca que des del petit àmbit que li correspon desenvolupar, contribuir en el desplegament dels suports necessaris que possibilitin que la persona pugui accedir al coneixement previst i adquirir les habilitats necessàries de manera que pugui prendre petites decisions que afecten a la seva vida i que tal situació esdevingui perdurable en el temps. D'aquesta manera, ha de poder accedir a la informació i continguts de manera que esdevingui capaç d'elaborar-los i de contrastar-los amb les pròpies necessitats i preferències per tal prendre decions que afecten a les pròpies condicions, alhora que ha de poder incorporar-se als diferents espais de decisions que es corresponen amb la seva condició de membre actiu de la societat en determinats àmbits, en aquest cas laboral, i no pas només a aquells que es corresponen amb la seva condició de persona amb necessiatst especials. Aquestes necessitats especials han de ser ateses, entenem, en contextos de normalització, sempre que sigui convenient i possible, incorporant les modificacions necessàries en el context i dotant a aquests dels recursos com per oferir els suports que els seus membre requereixen.
 

No és aquest un exercici de irresponsabilitat, sinó de confiança. Defensem de nou l'opció per les possibilitats i no pas per les incapacitats i dependències. No ens af¡gradaria que, pel fet d'ensenyar en una situació controlada que té per objecte facilitar aprenentatges que suposadament després haurà de desplegar de manera autònoma, després en la realitat no pugués exercir perquè no se li permet en un entorn no controlat.

Per tant, l'aspecte clau del programa no és la persona amb diversitat funcional, sinó els suports que aquest entorn li ofereix per afavir-li la conducta adaptativa corresponent.

 Convención sobre los derechos de las personas con discapacidad. Art. 19. (2ª part)  

Tot això referit entenem que suposa habilitar, en el supòsit concret del projecte que ens ocupa, per exercir en una situació no controlada, com hem comentat, i per tant exposada a riscos. Pero estem d'acord amb wehmeyer (1997) quan diu que la persona amb discapacitat intel.lectual pot i té dret a ser agent causal d'allò que succeix i no pas la conseqüència de les condicions causals que es produeixen en el seu entorn.
 

Aquesta perspectiva entenem que implica considerar tres aspectes fonamentals:

1. En primer lloc generar la possibilitat de prendre i respectar les seves decisions, eleccions i equivocacions. Aquesta consideració entenem és fonamental, de la mateixa manera que a qualsevol adult se li reconeix, pel simple fet de ser-ho i atribuir-li en conseqüència determinats valors i atributs intrínsecs a la seva condició d'adultesa, que pot prendre decisions sobre la pròpia vida. En aquest sentit, entenem que la nostra proposta ha d'aportar suports que contribueixin a consideracions funcionals per atribuir-li control sobre noves experiències sorgides a partir dels seus interessos, necessitats i motivacions, a partir de les quals ha de participar activament, prendre decisions individuals i participar de les col·lectives.
2. En segon lloc cal considerar el coneixement que tinguem de cada persona, de manera que cal accedir a una comprensió ajustada del significat que atorga als esdeveniments i de com interacciona amb ells. Ens cal, doncs, tenir certa idea de com apren, de quines habilitats desenvolupa autònomament i en quines requereix suport. Molt probablement requereixen d'acompanyament en determinades accions. En definitiva, es tracat de saber com mediar en la participació que ens proposem estimular.
3. En tercer i darrer lloc, pensem que cal bastir l'entorn on han de desenvolupar tal autodeterminació comptant amb els recolzaments necessaris alhora. Es tracta de generar espais mediats però no dirigits, en els qual puguin compartir el seu criteri i decisions, qüestionar les del seu mediador i negociar el marc on aquesta acció conjunta es desenvolupa.

Contràriament a allò que puguem haver fet pensar, això no suposa que l'objectiu és l'execució independent de les accions que proposem en el nostre programa, sinó generar suports i afavorir adaptacions que afavoreixin que ells i elles mateixos i mateixes siguin agents causals, prenguin les pròpies decisions i puguin participar amb major plenitud dels recursos ordinaris.

CONCEPTUALITZANT LA DIVERSITAT

Malgrat la nostra opció per referir-nos al col.lectiu al qual ens dirigim és la d'emprar els termes de "Diversitat Funcional", aquesta és una elecció més ideològica que funcional. D'aquesta manera requerim d'una conceptualització de les característiques i dificultats d'aquest col·lectiu que ens permeti operativitzar la natura multidimensional bd'aquestes realitats i necessitats, i orientar la direcció en la qual cal planificar els recolzaments i suports que es requereixen. En aquest sentit, allò que més ens interessa no és la classificació diagnòstica, sinó la conceptualització de la conducta adaptativa, ja que és al voltant de les capacitats que aquesta definició contempla i de la seva interacció amb el medi, sobre les que poden incidir per a promoure el desenvolupament de capacitats.
Ens ajuda, doncs, a centar-nos en els suports que cal per afavorir un millor fucnionament adaptatiu i a no centar-nos en les limitacions.

Partim,dons, com a paradigma interpretatiu de la discapacitat intel.lectual, de la definició de l’ Associació Americana sobre Retard Mental (AAMR,2002), la qual defineix:

"El retard mental és una discapacitat que es caracteritza per limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual com en la conducta adaptativa expressada en les habilitats conceptuals, socials i pràctiques. Aquesta discapacitat s'origina abans dels 18 anys."

Partir d’un determinat model explicatiu implica, entenem, certa beligerància per determinats valors i actituds davant la discapacitat, el quals determinaran al final les condicons de vida d’aquestes persones. No és, per tant, un tema menor.

Veureu que la definició de la AAMR es decanta pel terme “retard mental”, mentre al nostre país s’ha anat imposant el de discapacitat intel.lectual. Tampoc és un tema menor. En cada terme (idiota, subnormal, retardat, discapacitat, diversitat funcional)  s'amaga una concepció de la persona i, per tant, unes expectatives que tenen una enorme transcendència en l'educació. El perill moltes vegades rau en el fet de substituir un terme per un altre sense modificar-ne la concepció.

Però analitzem la definició:

"El retard mental és una discapacitat…" Una discapacitat és l'expressió de limitacions en el funcionament de l'individu dins d'un context social, i li representa desavantatges substantius.

"… que es caracteritza per limitacions significatives tant en el funcionament intel·lectual…" La intel·ligència és una capacitat mental general que inclou el fet de raonar, planificar, resoldre problemes, el pensament abstracte, comprendre idees complexes, aprendre ràpidament, i aprendre de l'experiència.

"… com en la conducta adaptativa expressada en les habilitats conceptuals, socials i pràctiques." La conducta adaptativa és el conjunt de les habilitats conceptuals, socials i pràctiques que la gent aprèn per funcionar en la vida diària. Les limitacions en la conducta adaptativa afecten l'execució típica d'aquestes habilitats, encara que no l'impossibilita, tant en relació amb la vida diària com amb la capacitat de respondre als canvis i a les demandes de l'entorn.

"Aquesta discapacitat s'origina abans dels 18 anys." Els 18 anys normalment es corresponen amb l'edat en què en la nostra societat els individus assumeixen rols d'adult.

Per tant, en la definició es proposen tres criteris: limitacions significatives en el funcionament intel.lectual, en la conducta adaptativa i que es manifesti durant el període de desenvolupament de la persona.

Però hi ha un aspecte fonamental i és que la discapacitat es manifesta en la interacció entre les pròpies disposicions i el context, i de les experiències a les quals tingui accés.

D’aquesta manera, en igualtat de predisposicions, una persona pot mostrar una major o menor discapacitat en funció de les situacions a les quals s’hagi d’enfrontar i dels suports que se li ofereixn per fer-ho. No és per tant una característica de la persona, com el color dels ulls, sinó que fa referència a unes capacitats adaptatives que varien en funció de les situacions i l’exigència d’aquestes, i de les ajudes que se li ofereixin.

Per tant, l’objecte d’atenció, el marc d’intervenció, són aquests suports; allò que es fa, adapta, com i quan per possibiliar que progressi. El problema no és tant la categoria diagnòstica i les limitacions que pot implicar com les possibilitats que aquesta perspectiva afavoreix. No és què no pot fer, sinó que pot fer i quina ajuda necessita per fer-ho.

Ens proposem, doncs, que el nostre projecte cerqui generar una nova oportunitat, una nova experiència, fer-ho de manera funcional amb la finalitat de promocionar capacitats i habilitar conductes més adaptatives i que aquestes persones tinguin el protagonisme actiu del procés.

Això suposa, pensem,  partir de les seves necessitats, d’aquelles que requereixen cobrir per progressar i posar-les en interacció amb els requeriments del context, la qual cosa ens obliga a conèixer les seves competències. Definir el continguts que caldrà abordar per assolir els objectius que ens proposem, els quals orientaran el suports que ens caldrà oferir en aquesta interacció entre necessitats i competències.

Us adjuntem un document que pensem pot ser clarificadors d'allò que hem exposat

APORTACIONES DE LA DEFINICIÓN DE RETRASO MENTAL

INVENTARI DE RECURSOS

Donat que els registres i inventaris del nostre procés de pràcticum, especialment en aquelles fases de recerca, esdevenen indicadors d'avaluació de la feina desenvolupada proposat en el nostre Pla de Treball, entenem que resulta convenient indicar la natura, finalitat i ubicació d'aquests en el present Diari de Pràctiques.

 

• En primer lloc cal fer esment del registre de reunions:

L'objectiu resta en endreçar les notes que es van generant durant aquest procés de desenvolupament de les pràctiques, alhora que disposar-ne del seu accés en linia per facilitar l'anàlisi i avaluació del procés d'intervenció i facilitar la formulació de la memòria final.

A més, considerem que el seguiment d'aquest format permet anar copsant de manera dinàmica allò que es va produïnt en el procés i seguir les diferents modificacions i adaptacions del projecte a les quals obliga la posada en pràctica en el context de les decisions que es van prenent.

Aquesta memòria dels diferents registres s'aniran actualitzant a mesura que traspassem a net les anotacions que anem prenent durant la intervenció.

Aquest recurs restarà obert fins a la finalització del projecte i es va actualitzant a mesura que es desenvolupen aquestes reunions i a mesura que aquesta actualització és compatible amb la nostra disponibilitat de temps.

 

 

 

•  En segon lloc, constatem la generació d'un escriptori virtual:

 En el qual anem endreçant i classificant la nostra recerca en relació a recursos distribuits en diferents categories en funció de l'àmbit de recerca documental al qual fan referència. L'objectiu resta també en aquest cas en mantenir accessible i disponible, alhora que articular una eina que permeti l'actualització dinàmica a mesura que incorporem noves referències.

Aquest escriptori entenem que ens permet donar compte d'una altra dimensió de recerca a la qual ens haviem compromès en la nostra proposta i que entenem que esdevé fonamental per contrastar la nostra pròpia pràctica amb altres experiències, suports i recursos relacionats amb el nostre àmbit d'intervenció.

També aquest recurs restarà obert fins a la finalització del projecte i es va actualitzant a mesura que s'incorporen recursos. En aquest moments resten pendents d'incorporar diversos recursos en diferents categories.

 

 

•  En tercer lloc hem situat gadgets d'accés a la bibliografia accessible a Internet:

La recerca de bibliografia i documentació ha generat un considerable nombre de recursos bibliogràfics accessibles i d'accés obert a la xarxa. Per tal de deixar-ne constància d'aquesta recerca i per tal de mantenir-los accessible i disponibles durant la fonamentació teòrica de la nostra proposta i per a la referenciació de la nostra activitat i decisions durant el desenvolupament del pràcticum.

La documentació referenciada l'hem agrupat en tres categories corresponents a "Normativa i Legislació", "Diversitat Funcional" i " Bibliografia de referència". La categoria Diversitat Funcional fa referència a consideracions transversal relacionades amb la caracterització dels subjectes destinataris de la nsotra proposta, mentre que la Bibliografia de referència considera aquelles aportacions documentals que fan aportacions a la nostra fonamentació teòrica en relació al contingut de la nostra proposta.