CONCEPTUALITZANT L'AUTODETERMINACIÓ

 

Valorem que aquesta, la de l'autodeterminació, com a dret i com a condició, esdevé una perspectiva fonamental en la nostra proposta d'intervenció durant el Pràcticum. Creiem que ho és en tots els àmbits d'atenció de les persones amb diversitat funcional, però ens agradaria que en el nostre cas concret esdevingués una referència explícita que no només orienti la nostra proposta, sinó que es faci evident i es visualitzi. És aquest un terme que ja fa uns anys es ve incorporant en el nostre llenguatge quan definim el marc conceptual de la intervenció amb persones amb Diversitat Funcional.
 

Convención sobre los derechos de las personas con discapacidad. Artículo 19. (1ª part)  

En tot cas, pensem que és important aclarir que nosaltres entenem per autodeterminació el dret de les persones amb diversitat funcional a exercir el control efectiu sobre aquells aspectes diversos que afecten a la seva vida.
Pot semblar un aclariment innecessari, però pensem que sovint, en lloc de reconèixer que és una necessitat i que a més ha de ser possible que esdevingui exercida efectivamant, es converteix símplement en un seguit d'intervencions dirigides a desenvolupar determinades habilitats i competències que després no poden ser contextualitzades, funcionalitzades i exercides.

Entenem que aquesta perspectiva ha d'incorporar-se a la nostra proposta, ja que aquesta opció implica que les decisons que es prenguin han d'anar orientades a oferir els suports necessaris com perquè les persones a qui van adreçades puguin prendre decisions sobre els fenòmens i processos en els quals estan implicats en tota la seva amplitud i no símplement dirigir la direcció de les accions a aquelles que se'ls permet en un entorn protegit en el qual altres determinen quines són les respostes que cal oferir a les seves necessitats.

D'aquesta manera, determinades propostes que cerquen vehicular espais de decisió i de participació social, d'autoresponsabilitat amb les pròpies condicions de vida i destí, es produeixen en entorns molt dirigits i controlats. Aquesta mena de propostes ens semblen positives en la mesura que esdevenen eficients de cara a promocionar l'aprenentatge i desenvolupament d'habilitats socials i competències comunicatives, relacionals i participatives. També afavoreixen petits laboratoris per a la pràctica de l'autoregulació, la presa de decisions i l'autodirecció, però generalment es tracta d'experiències limitades i amb un abast poc trascendent per a determinar decisions vitals que afecten a les pròpies opcions de vida. D'aquesta manera, entenem que l'espai de relacions, presència i representativitat sindical ha d'esdevenir un espai de participació plena en igualtat de condicions i accés a experiències rellevants i trascendents per a les condicions de vida d'aquestes persones. En tot cas, aquest context ha de cercar de participar efectivament de la xaraxa de suports que les persones amb diversitat funcional requereixen per al seu ple desenvolupament i dissenyar i promoure els ajustos i recolzaments que es requereixen per incorpora-los a la plena participació i exercici de l'activitat sindical.

 

D'aquesta manera, tot i l'orientació i suports requerits, entenem que l'accés a la dinàmica de participació social i ciutadana a través de les organitzacions sindicals implica facilitar l'oportunitat de participar d'entorns d'exercici de la ciutadania i dels drets socials fonamental, alhora que aporta una major coherència als objectius d'inclusió laboral i social que les polítiques inclusives i les institucions que han d'afavorir-ho.  Aporta nous àmbits i contextos on exercir les pròpies decisions, expressar les motivacions particulars o valorar el producte de les pròpies accions.
 

En aquesta línia, el nostre projecte cerca que des del petit àmbit que li correspon desenvolupar, contribuir en el desplegament dels suports necessaris que possibilitin que la persona pugui accedir al coneixement previst i adquirir les habilitats necessàries de manera que pugui prendre petites decisions que afecten a la seva vida i que tal situació esdevingui perdurable en el temps. D'aquesta manera, ha de poder accedir a la informació i continguts de manera que esdevingui capaç d'elaborar-los i de contrastar-los amb les pròpies necessitats i preferències per tal prendre decions que afecten a les pròpies condicions, alhora que ha de poder incorporar-se als diferents espais de decisions que es corresponen amb la seva condició de membre actiu de la societat en determinats àmbits, en aquest cas laboral, i no pas només a aquells que es corresponen amb la seva condició de persona amb necessiatst especials. Aquestes necessitats especials han de ser ateses, entenem, en contextos de normalització, sempre que sigui convenient i possible, incorporant les modificacions necessàries en el context i dotant a aquests dels recursos com per oferir els suports que els seus membre requereixen.
 

No és aquest un exercici de irresponsabilitat, sinó de confiança. Defensem de nou l'opció per les possibilitats i no pas per les incapacitats i dependències. No ens af¡gradaria que, pel fet d'ensenyar en una situació controlada que té per objecte facilitar aprenentatges que suposadament després haurà de desplegar de manera autònoma, després en la realitat no pugués exercir perquè no se li permet en un entorn no controlat.

Per tant, l'aspecte clau del programa no és la persona amb diversitat funcional, sinó els suports que aquest entorn li ofereix per afavir-li la conducta adaptativa corresponent.

 Convención sobre los derechos de las personas con discapacidad. Art. 19. (2ª part)  

Tot això referit entenem que suposa habilitar, en el supòsit concret del projecte que ens ocupa, per exercir en una situació no controlada, com hem comentat, i per tant exposada a riscos. Pero estem d'acord amb wehmeyer (1997) quan diu que la persona amb discapacitat intel.lectual pot i té dret a ser agent causal d'allò que succeix i no pas la conseqüència de les condicions causals que es produeixen en el seu entorn.
 

Aquesta perspectiva entenem que implica considerar tres aspectes fonamentals:

1. En primer lloc generar la possibilitat de prendre i respectar les seves decisions, eleccions i equivocacions. Aquesta consideració entenem és fonamental, de la mateixa manera que a qualsevol adult se li reconeix, pel simple fet de ser-ho i atribuir-li en conseqüència determinats valors i atributs intrínsecs a la seva condició d'adultesa, que pot prendre decisions sobre la pròpia vida. En aquest sentit, entenem que la nostra proposta ha d'aportar suports que contribueixin a consideracions funcionals per atribuir-li control sobre noves experiències sorgides a partir dels seus interessos, necessitats i motivacions, a partir de les quals ha de participar activament, prendre decisions individuals i participar de les col·lectives.
2. En segon lloc cal considerar el coneixement que tinguem de cada persona, de manera que cal accedir a una comprensió ajustada del significat que atorga als esdeveniments i de com interacciona amb ells. Ens cal, doncs, tenir certa idea de com apren, de quines habilitats desenvolupa autònomament i en quines requereix suport. Molt probablement requereixen d'acompanyament en determinades accions. En definitiva, es tracat de saber com mediar en la participació que ens proposem estimular.
3. En tercer i darrer lloc, pensem que cal bastir l'entorn on han de desenvolupar tal autodeterminació comptant amb els recolzaments necessaris alhora. Es tracta de generar espais mediats però no dirigits, en els qual puguin compartir el seu criteri i decisions, qüestionar les del seu mediador i negociar el marc on aquesta acció conjunta es desenvolupa.

Contràriament a allò que puguem haver fet pensar, això no suposa que l'objectiu és l'execució independent de les accions que proposem en el nostre programa, sinó generar suports i afavorir adaptacions que afavoreixin que ells i elles mateixos i mateixes siguin agents causals, prenguin les pròpies decisions i puguin participar amb major plenitud dels recursos ordinaris.