CONCEPTUALITZANT LA INCLUSIÓ

Parlar de la inclusió activa de persones amb diversitat funcional en entorns normativitzats ha estat una tasca que s'ha anat abordant en els diferents contextos on aquestes persones han estat presents, de manera que s'han anat elaborant processos i procediments per atendre a la seva socialització i ple desenvolupament. Però aquesta referència no ha estat sempre tant clara i evident en aquells entorns o contextos on no han comptat amb la seva presència o no ho han fet de manera tant  significativa.

La progressiva incorporació de persones amb diversitat funcional  en l'àmbit laboral i, en conseqüència, la incipient presència en el component humà de les organitzacions, han afavorit la encara dèbil presència en els òrgans i organitzacions de representació col·lectiva de treballadors i treballadores o obliga a aquestes organitzacions a contemplar aquesta diversitat en la seva perspectiva, planificació i gestió.

És per tant un objectiu transversal en la nostra proposta, contribuir a què els responsables d'aquestes organitzacions considerin la necessitat d'incorporar la diversitat funcional en la seva tasca, de la mateixa manera que s'han anat incorporant altres diferències per raons d'orígen o gènere.

Alhora, la resta de persones que es relacionen amb persones amb diversitat funcional en els diferents contextos socials, laborals i organitzatius, han de conèixer aquesta realitat i respectar aquesta particularitat, de manera que entenem que en el cas que ens ocupa, les organitzacions sindicals no només tenen el deure d'incloure i atendre aquesta diversitat, sinó també la de contribuir a la consciènciació de la resta de la societat i a mediar per facilitar la seva inclusió en tots els àmbits.

Això implica no només un canvi de paradigma, sinó -allò que és més difícil- un canvi d'actituds i de desenvolupament d'estratègies per garantir que els sistemes socials i organitzatius esdevinguin cada cop més inclusius. L'objectiu final és arribar a incloure la diferència per tal que formi part del teixit social, laboral o cultural en les mateixes condicions i amb les mateixes garanties, la qual cosa suposa acollir la diferència per raó de la seva especificitat i particularitat, i no per les possibilitats que es tinguin d'accedir als estándards normatius. En aquesta línia, entenem que la nostra proposta ha de contribuir als següents objectius:

• Desenvolupar les activitats i processos comunicatius i formatius incorporant al seu disseny, desenvolupament i avaluació, les consideracions a la diversitat per raó del grau de competència en les habilitats adaptatives, socials i funcionals.
• Implicar a les organitzacions, al seu component humà i a les mateixes persones amb diversitat funcional en estructures i processos de participació inclusius.

Tot i que puguem caracteritzar la inclusió de manera genèrica com un dret humà i constitucional, entenem que cal fer-ne algunes referències conceptuals. Parafrasejant a Peterson podríem dir que " la inclusió és una forma de vida, de viure junts, fonamentada en la creença que cada individu és valorat i forma part del grup. Una societat, o una organització, inclusiva és aquella en la qual tots els seus membres se senten inclosos".

Per tant, entenem que organitzacions com en la que es contextualitza el nostre projecte, han de fer referència a la inclusió en:

• Identificar aquells impediments que dificulten l'accés i la participació per eliminar-los.
• Identificar aquells recursos, fortaleses i oportunitats que poden facilitar aquesta inclusió per tal de potenciar-les.
• Oferir mecanismes i recursos per la participació plena i la formació, definint i provisionant els suports que aquesta participació plena requereixi.
• Individualitzant i particularitzant l'atenció, no només generalitzant recursos estandaritzats, de manera que es considerin les necessitats i particularitats individuals.
• Prenent consciència dels valors inclusius per viure-ho com una aportació positiva, de manera que promou actituds i conductes de respecte a la diferència, particpació plena i reconeixement de la diversitat funcional.

De totes maneres, cal considerar que la finalitat no és només incorporar aquesta diferència de manera retòrica, o fins i tot de manera pràctica però qualitativament de menor valor. La finalitat entenem que rau en desenvolupar valors positius vers les persones i col·lectius que en són dipositaris. Pensem que aquesta perspectiva esdevé important, ja que sovint la incorporació de la diversitat funcional implica esforços i recursos que no semblen compensar d'entrada en relació al volum representatiu i contributiu en relació a col·lectius considerat més homogenis. Per tant, aquesta consideració, aquest valor de l'altre, la comprensió d'aquest i l'empatía, han d'afavorir el desig d'estimular aquesta participació i de considerar la seva discriminació com una mancança i un empobriment col·lectiu.

 

Aquesta perspectiva contribueix a abandonar posicionaments que cerquen abordar només l'atenció bàsica i proposar mecenismes rehabilitadors; és a dir, tractar d'apropar tant com sigui possible a la persona amb diversitat funcional a estandarts de funcionament, per passar a identificar i eliminar els obstacles que estan dificultant l'accés a la igualtat d'oportunitats i la plena participació. Aquests factors interactuen amb la persona, en aquest cas amb diversitat funcional, de manera que dels resultat d'aquesta interacció s'favoriran situacions que incideixin en la discapacitat i en la discriminació, o s'favavoriran situacions que incideixin en les capacitats que també tenen i en la inclusió. És la nostra determinació que la nostra proposta d'assessorament s'ubiqui en aquesta darrera perspectiva.

 

Així, considerem que si modifiquem les formes d'organització és possible reduir aquests obstacles. D'aquesta manera , entenem que la perspectiva de la inclusió supera les expectatives de paradigmes més centrats en propostes adaptatives.