CARACTERÍSTIQUES PROCÉS COMUNICATIU

En altres entrades ja hem comentat com la diversitat funcional pot presentar determinades característiques en el funcionament intel·lectual que deriven en les corresponent necessitats que es mostren en les habilitats adaptatives. Entre aquestes habilitats adaptatives poden presentar una major o menor intensitat en quant a dificultats en les habilitats incloses en la comunicació. En primer lloc cal centrar de quina mena habilitats estem parlant: ens referim a la capacitat per transmetre i comprendre informació a través de diferents canals simbòlics, com ara el llenguatge parlat o escrit, o no simbòlocs, com ara el llenguatge corporal, espressiu o gestual.

Aquestes habilitats i necessitats derivades no es presenten de manera aillada, sin´que afecten i interaccionen amb altres necessitats que es poden presentar en la participació o la interacció social, les quals condicionen tot sovint el grau de participació de la persona en els diferents contextos i situacions socials. Aquesta ens sembla una consideració molt important, ja que en contextos socials generalment les oportunitats de participació es condicionen al nivell de funcionament de la persona, la qual cosa al seu torn limita l'accés a rols socials reconeguts i valorats. Retornem, doncs, a la interacció entre les pròpies disposicions i les exigències del context, de manera que la clau torna a estar en la disposició de recursos i suports, i l'accessibilitat d'aquests per tal que sigui possible aquesta participació. Al seu torn, aquesta participació i interacció social condicionarà en major o menor mesura les oportunitats per accedir a espais de vida social i comunitaria significatius i la percepció de l'espai i rol que ocupa en funció de les activitats funcionals i significatives que desenvolupi en aquest i del grau d'autonomia, presa de decicions i control que tingui sobre l'entorn.

D'aquesta manera, podem caracteritzar el procés comunicactiu com aquells en el qual es produeix una interacció amb la intencionalitat de transmetre o comprendre una idea, una informació, una emoció, una demanada o una necessitat. En el cas que ens ocupa és possible que el destinataris puguin requerir algun tipus de mediació extra per assolir l'objecte de la comunicació.

En l'esquema habitual, el procés comunicatiu requereix de la interacció, l'intercanvi de contingut comunicatiu, de la interpretació i comprensió del missatge que s'intercanvia i d'un mitjà a través del qual sigui possible comunicar de manera efectiva.

En el nostre cas és possible que a més es requereixin determinades adaptacions o suports en un o diversos elements d'aquest procés comunicatiu
 

Un cop situat aquest esquema, distinguim entre la comunicació verbal i la no verbal. En aquest sentit, malgrat en la nostra proposta d'assessorament es puguin fer referències al llenguatge corporal, donada la seva incidència relacional en els processos de comunicació presencial i el seu pes en el conjunt de la interacció comunicativa i en la intencionalitat i percepció d'aquesta, ens centrarem en la verbal, considerant aquesta com el conjunt de sistemes i processos orals i escrits a través dels diferents mitjans definits en la nostra proposta. No hi ha dubte que la comunicació escrita presenta una major complexitat donat que a les característiques del llenguatge, ja present en la comunicació oral, s'afegeix la que aporten els sitemes de codificació i representació gràfica.