CONCEPTUALITZANT LA "QUALITAT DE VIDA"

Tal i com comentat en l'entrada anterior, les noves conceptualitzacions i perspectives en relació a la diversitat funcional, fonamentalment a partir de les definicions operatives aportades durant la darrera dècada i les consideracions ètiques que han anat esperonant, han promogut la preocupació vers la millora d'aquestes persones en les diferents dimensions de la vida. La novetat rau en el fet d'utilitzar indicadors de qualitat de vida com un principi avaluador dels recursos, suports, oportunitats i experiències que se'ls ofereixen i a les quals tenen accés. És, doncs, un concepte que s'operativitaza per la necessitat d'avaluar l'impacte del context en l'individu, mesurar el desenvolupament en realitats i processos cada cop més complexos i donar veu a les persones per tal que explicitin el seu grau de satisfacció en relació a aquest indicadors de qualitat de vida.
Aquest concepte es relaciona de manera objectiva amb les condicions de vida que s'ofereixen, alhora que també amb la percepció i subjectivació que se'n deriva del grau de satisfacció que cada persona experimenta. Per tant, els indicadors que avaluen aquesta qualitat han de fer referència tant a l'experiència de les persones com a les seves condicions de vida de manera més objectiva.
En relació a les persones amb diversitat funcional la conceptualització de la qualitat de vida respon a diversses consideracions específiques: cal avaluar-la en relació a les mateixes dimensions i factors que es consideren importants per a qualsevol persona, a les necessitats bàsiques cal afegir la igualtat d'oportunitats donat que no sempre està garantida, la qualitat de vida millora quan la persona participa en les decisions que afecten a al seva vida, quan estan socialment inclosos i incloses, mesurar-la exigeix conèixer en profunditat a la persona i requereix avaluar també els components subjectius.

Dimensions i exemples d'indicadors:

 

Instruments d'avaluació:
 

 

Font: DINCAT